Els Misteris d'Olesa de Montserrat ( Properament )

Els Misteris es va començar a registrar cap a finals del segle XVII i durant el segle XVIII, tot i que és possible que tinguessin un origen més antic. Com va assenyalar el Dr. R. Casajoana a "Vida Olesana" el 1931, «...és impossible precisar una data exacta per l'inici d'aquesta veneració popular...».

Els dos Sants Crists que es van perdre de Ca la Pellera, datats en els segles XV i XVI, foren les primeres figures associades amb aquesta tradició. Va rebre un notable impuls en l'era barroca, especialment amb la creació l'any 1694 de la Congregació dels Dolors. Aquesta congregació va assumir la responsabilitat de l'anterior Confraria del Sant Crist durant el segle XVIII (la Congregació de la Santa Creu està registrada des del 1527).

Durant aquesta època es van crear, probablement, peces importants com el conjunt del Sant Sepulcre, la figura de Cal Puigjaner -que el 1916 es va traslladar al Museu Diocesà del Seminari i, més tard, el 1936, va desaparèixer- i la Pietat de Can Carreras.

Al començament del segle XX, hi va haver un renaixement, amb la restauració dels Misteris més preuats i la substitució d'alguns per figures de millor qualitat, com el conjunt del carrer de l'Amargura, reesculpid entre 1881 i 1901.

La guerra del 1936 va aniquilar aquest patrimoni, deixant només alguns elements com els magnífics àngels barrocs del Sant Sepulcre. No obstant això, un cop acabada la guerra, les diferents barriades i confraries van encarregar de nou les seves imatges. D'aquest període són destacables les obres de l'escultor Josep M. Camps Arnau.

El 1969, seguint les noves normatives aprovades en el Concili Vaticà II i per decisió consensuada de certs sacerdots de la Diòcesi de Barcelona, incloent el de la Parròquia d'Olesa, Mn. Jaume Serrano, es va deixar de mostrar públicament els Misteris i es van suspendre les processons al poble, incloent la de Setmana Santa, quedant oblidats durant dues dècades.

Els 11 misteris d'Olesa són: