Lliçà d'Amunt

HISTÒRIa

Lliçà d'Amunt surt documentat el 987, però la referència del poble veí de Lliçano Subteriore o de Vall (d'Avall) el 946 pressuposa ja l'existència d'un Lliçà d'Amunt en aquella data. El lloc era, però, habitat de molt abans, com ho indiquen les restes de vil·les romanes a Ca l'Amell Gros i Santa Justa i a la dependència de Sant Valerià. També s'ha localitzat un forn de ceràmica romana a Ca l'Amell Gros i indicis d'habitatge remot a altres indrets del terme.

Un municipi dispers

És un dels municipis més dispersos del Vallès Oriental, però les cases pairals que esquitxen tot el territori i les cinc esglésies que s'hi conserven conformen un patrimoni arquitectònic gens menyspreable.

Lliçà d'Amunt és un poble extens, de prop de 22 quilòmetres quadrats, format per un centre urbà i 17 barris dispersos pel territori, amb tipologia de cases unifamiliars.

El patrimoni arquitectònic

Al terme de Lliçà d'Amunt, a més de diverses cases pairals es conserven cinc esglésies.

Al nucli urbà hi ha la parròquia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt, esmentada ja l'any 1014, i al voltant la petita Sagrera atapeïda. A l'edat mitjana, l'espai de trenta passes al voltant de l'església esdevenien lloc sagrat i protegit -la Sagrera- on no es podia robar ni delinquir i on els pagesos podien viure en pau.

Dalt del turó que tanca el nucli urbà per ponent, hi ha la petita capella de Sant Baldiri, del 1727. I més cap a ponent encara, la capella de Sant Valerià, esmentada ja l'any 1094. Ambdues es troben al peu de dos dels grans camins que baixaven de Sant Feliu de Codines a Parets del Vallès per dalt les carenes.

Entre les valls de Caldes i del Tenes, en l'oasi natural que és la petita vall agrícola de Palaudàries, protegida pel bosc al nord i assetjada per les grans urbanitzacions que l'envolten, hi ha el conjunt monumental de Sant Esteve de Palaudàries, església ja esmentada el 904 com a Palatio Arias. Té un gran campanar i l'única torre-comunidor (lloc des d'on el rector beneïa les collites i conjurava les tormentes) de la vall del Tenes.

Finalment, al nord-est del terme, al peu de l'antiga via romana que anava d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) a Granularius (Granollers), hi ha la capella típicament romànica de Santa Justa i Santa Rufina, ja esmentada l'any 1072, amb un gran campanar d'espadanya que sembla desproporcionat. L'ermita es troba enmig d'un bosquet d'alzines i envoltada pels camps, i és un dels llocs més màgics i emblemàtics del terme.

llocs d'interès

• Ca l'Artigues de la Serra
• Ca l'Orau
• Can Bosc
• Can Coscó i Ermita de Sant Valerià
• Can Comes
• Can Dunyó
• Can Puig
• Can Moncau
• Can Xicota
• Ermita de Sant Baldiri
• El Safareig de la Mina
• Ermita de Santa Justa i Santa Rufina
• Església parroquial de Sant Esteve de Palaudàries
• Església parroquial de Sant Julià
• La Torre del Pla