Masllorenç

El municipi de Masllorenç està situat a la part de ponent de la comarca del Baix Penedès, limitant amb l'extrem de llevant de l'Alt Camp, comarca a la qual pertanyia fins a l'any 1990.

El terme municipal té una extensió de 6,6 Km2 i comprèn, a més del poble de Masllorenç, l'agregat de Masarbonès, com a centre històric, i la urbanització la Font d'en Talló com a nucli de recent creació. 

El territori que ocupa aquest terme és lleugerament accidentat pels darrers contraforts meridionals de la serra del Montmell, amb una alçada mitjana d'entre 270 m i 280 m. El sòl és bàsicament de tipus càrstic i argilós. La vegetació que hi trobem és la garriga per damunt del bosc en les terres no cultivades. En la terra conreada, l'agricultura dominant és la de secà, essent el conreu principal el de la vinya, l'olivera i l'ametller, per ordre d'importància. 

Les voltes de Cal Baró  

A la part baixa del poble, els carrers amples i rectes que predominen en la seva distribució urbanística es tornen estrets i tortuosos posant en evidència el nucli més antic de poblament. És la zona on s'hi troben els signes d'un nucli fortificat que alguns autors situen el seu origen a la Baixa Edat Mitjana. D'aquesta època es conserven dos arcs diafragmàtics apuntats en el celler d'una de les cases i una finestra amb arc de migpunt en una de les façanes. 

L'església de Sant Ramon de Penyafort

L'origen de l'església parroquial de Masllorenç s'ha de buscar en una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que fou construïda cap a l'any 1582. Possiblement l'any 1602 es canvià aquesta advocació per la de Sant Ramon de Penyafort. El 1702, el Bisbe de Barcelona va concedir permís per ampliar aquesta capella, però les obres de construcció no es troben documentades fins al 1740, i no serà fins al 1780, quan Mn. Josep Verdaguer beneí el nou temple. L'edifici és de mamposteria, amb planta de creu llatina inscrita en un rectangle i coberta amb volta de canó i cúpula sobre petxines en el creuer. El campanar no s'edificà en la seva forma actual fins al 1.855, destacant-ne l'àngel de ferro que corona l'edifici i que, des de la restauració de l'edifici, l'any 1977, porta per nom Llorenç. El conjunt és d'estil barroc classicista i segueix els models que traçà fra Josep de la Concepció.  

El nucli de Masarbonès

L'atractiu de Masarbonès resideix en el conjunt de carrers i cases que conserven l'estil propi de les diferents èpoques en què fou construït, així com en les masies que sobresurten: Cal Martí i Cal Curt. Es pot observar, també, per tots els voltants del poble la quantitat de marges i barraques que es van construir en el passat.