Vilada

El municipi de Vilada té una extensió de 22,34 km², limita amb La Nou de Berguedà, Borredà, el Castell de l'Areny, Cercs i La Quar.

Vilada, constava originàriament de tres nuclis que corresponen a les tres parròquies de Sant Joan de Vilada, de Santa Maria de Roset i de Santa Magdalena de Gardilans. 

Després d'una època d'inseguretat, l'impuls repoblador de Guifre el Pelós tornà a donar vida a la comarca i la parròquia de Vilada prengué una clara preponderància respecte a les altres dues, que n'esdevingueren filials.

Els boscos de pins i els pasturatges cobreixen una bona part dels sectors muntanyosos i representen la meitat de la superfície total del terme, mentre que als terrenys més plans dels dos vessants de la vall de Vilada i al vessant dret del Margançol, és on es localitza la població i també els conreus.

El poble de Vilada s'originà als peus del Castell de Roset, on hi havia una església consagrada per Nantigís. Més tard es traslladà cap al lloc on és avui, al sector de la dreta de la riera de Vilada, poc abans de la seva confluència amb el Margançol.

Està situat en un vessant damunt la carretera i dominat per l'edifici de l'església parroquial de Sant Joan Baptista, que després de successives reformes i ampliacions al llarg del temps no conserva gairebé cap element del temple primitiu. 

Els llocs d'interès més destacables són: la Creu de Roset, el Serrat del Migdia, el Pont del Doro, el Castell de Roset, Santa Magdalena de Gardilans i Sant Miquel de les Canals.