Cim de Sant Alís a la Serra del Montsec

Sortim des de l'aparcament que hi ha al costat de la carretera que puja fins a l'Observatori del Montsec i que connecta Àger amb Sant Esteve de la Sarga per la part alta de la muntanya. En el punt d'inici hi ha un ampli mirador panoràmic cap al Pirineu i cap a la plana de Lleida.

Des d'aquest mirador, podríem seguir únicament per pista fins a la Penya de Sant Alís, però optem per buscar alguns corriols per no fer tan monòtona la pujada: inicialment, seguim per la carena i per un petit corriol fins a un primer turó on hi ha una webcam i una estació meteorològica.

Baixem uns metres i anem a trobar de nou la pista al coll del Pas dels Pous de Glaç. Des d'aquest punt, seguirem majoritàriament per pista fins al coll previ al cim. Voregem per l'obaga el Cap del Ras i, més endavant, arribem a un petit coll. Des d'aquest punt, prenem una antiga pista en desús que ens deixa just al cim de Sant Alís. Es tracta d'un ampli tossal des d'on gaudim d'una bona panoràmica de tota la serra del Montsec, a banda de la plana de Lleida i del Pirineu. En dies clars, distingirem indrets com Montserrat, el Pedraforca (per darrere), la Pica d'Estats, l'Aneto i el Monte Perdido. Un autèntic privilegi.

Des d'aquí podríem iniciar el retorn cap al cotxe de nou, però per allargar una mica el recorregut, seguim la carena del Montsec fins arribar a unes antenes que hi ha en el següent cim de la carena. Podrem seguir per pista o per l'àmplia carena en què no hi ha corriol fressat però es pot passar per tot arreu. Si seguim per pista, l'únic que caldrà tenir en compte és d'agafar un corriol / pista antiga a mà esquerre després d'haver passat el coll del Pas de l'Ós, ja que si seguíssim endavant per la pista, comença a baixar i ens desviaríem del camí.

Des de les antenes (segons l'ICGC és a l'indret del Tossal de la Canal de l'Embut), gaudim de nou d'una bona panoràmica de l'entorn i d'una perspectiva més oriental del Montsec d'Ares.

De tornada, desfem el camí, ja sigui seguint per la pista o per la carena fins a Sant Alís i, des d'allà, no passem de nou pel cim sinó que seguim directament la pista que va vorejant la carena pel cantó nord fent una mica de volta. Continuem per la pista fins al cotxe. Les vistes a banda i banda ens acompanyen durant tot el tram i ens fan la pista una mica menys monòtona.

Autoria imatges i text: Sergi Boixader