Ruta Medieval pel Bages

Com és ben sabut, l'època medieval, coneguda també com a edat mitjana, ha deixat una gran herència a Catalunya de la qual, avui dia, en podem gaudir en diverses situacions i contrades. Per aquest mateix motiu, són varies les ocasions en què us hem recomanat alguna ruta d'aquesta temàtica. Però encara mai havíem pogut presentar-vos la ruta medieval per la comarca del Bages.

Amb aquesta ruta podreu conèixer a fons aquest període històric i descobrir quina influència tingué a la comarca del Bages; comarca que ocupa la part central de Catalunya representada amb 35 municipis.

Un recorregut que us passejarà per la capitalitat de la comarca, Manresa, per Sant Fruitós del Bages i per Súria. Us hi animeu?

Manresa, la ciutat repoblada

Cap a l'any 785 el què coneixem avui com a Manresa era terra de ningú. Anteriorment havia estat ocupada pels àrabs i, després de diversos conflictes, a finals del segle IX fou reconquerida pels cristians gràcies a Guifré el Pilós.

A l'entorn de l'any 1000 la ciutat canvià considerablement. Es produí una ampliació de les muralles les quals van arribar a protegir l'església de Sant Miquel i el Puig Mercadal; el turó contigu al Puig Cardener.

Tot i el creixement de la ciutat, no és fins els segles XIII i XV que Manresa es posiciona com una de les ciutats més importants de Catalunya.  Aquesta situació privilegiada va permetre construir una nova muralla i edificar tres esglésies, entre les quals destaca la Seu, que ha esdevingut el símbol i el monument més emblemàtic de la ciutat.

La Seu, coneguda com a Col·legiata de Santa Maria, fou dissenyada per Berenguer de Montagut, autor d'altres edificis exemplars, com és Santa Maria del Mar a Barcelona. La façana principal és obra d'Alexandre Soler i March, qui va ser assessorat, en aquell moment, per l'arquitecte Antoni Gaudí.

Aquest edifici corona el Puig Cardener. Per aquesta raó, des d'aquest punt de la ciutat es pot gaudir d'unes visites úniques que contemplen gran part del riu Cardener.

A més, us recomanem que us passegeu pels carrers que acull aquesta ciutat, com són el Carrer del Balç, el Sobrerroca, el de Sant Miquel i el de l'Arc d'En Boti. Cal dir, que hi havia carrers que ja no apareixen al mapa de Manresa, com són el carrer de la Bosseria que, l'any 1374, comunicava la plaça major amb la desapareguda plaça dels Especiers (en aquesta última plaça s'hi realitzava el mercat de les espècies), o bé, el Raval Saragossà que es trobava pel raval de la zona del Pont Vell i era on hi vivien entre els anys 1021 i 1278 els mossàrabs que arribaven de Saragossa.

També, si visiteu la ciutat de Manresa durant el mes de Febrer us recomanem que ho feu el dissabte i diumenge més propers al dia 21 ja que s'hi celebra, anualment, la Fira de l'Aixada. Aquesta fira és un fantàstica mercat medieval que commemora la festa de la llum, que de ben segur us agradarà.

El Pont Vell i els dimonis

El riu Cardener que transcorre per Manresa es pot travessar pel Pont Vell, una altra construcció que data de l'època medieval, tot i que el seu origen és romà. Aquest pont, al llarg de la seva història, ha patit diversos àtacs però s'ha anat reconstruint. L'última reconstrucció tingué lloc entre els anys 1960 i 1962 i es basà en el pont medieval del segle XII del qual en conserva, encara, les bases de l'arc central.

A partir del segle XIV el riu es va poder travessar, també, pel Pont Nou. Aquest pont, de llargària considerable, fou construït pel mateix arquitecte que el de la Seu i permetia el pas entre el camí ral de Manresa i Lleida.

Diuen les històries de boca-orella que una vegada els dimonis van conquerir la ciutat de Manresa i es van instal·lar a sota del Pont Vell. Aquesta ubicació els permetia endimoniar a totes les persones que passaven pel pont. Els cònsols de Manresa van pensar que si demanaven les relíquies de Sant Valentí, que es trobaven al monestir de Sant Benet de Bages, els dimonis marxarien. I així va ser. Els hi deixaren les relíquies, les posaren a sota el pont i els dimonis van fugir.

Món Sant Benet

El Món Sant Benet és un conjunt cultural i natural que es troba al terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Aquest conjunt acull el monestir de Sant Benet de Bages, la Fundació Alícia i l'Hort de la Cuina. Però d'aquests tres l'estrella, indiscutiblement, n'és el monestir.

Es pensa que aquest monestir fou edificat l'any 972 amb la consagració de l'església del mateix. Però la seva existència fou curta ja que l'any 1125 patí un atac per part dels musulmans.

El monestir ressorgí de les cendres gràcies a l'abadia benedictina que reconstruí i aixecà de nou l'església i el claustre a finals del segle XII.

Aquestes parts del monestir es conserven, encara, avui dia, tal i com eren abans.

Aquest monestir visqué èpoques brillants ja que 200 anys més tard de la seva reconstrucció s'ampliaren les dependències del mateix. Curiosament les estances que es troben al sobreclaustre del monestir foren convertides en residència d'estiueig a principis del 1900 pel pintor modernista Ramon Casas ja que hi passava els mesos més calorosos amb la seva família.

Actualment, una part del monestir ha esdevingut un espai museïtzat el qual dóna a conèixer l'evolució social i històrica de Catalunya des de l'alta edat mitjana fins el modernisme a través de dos itineraris diversos.

Súria

A mig camí de Manresa i Cardona, seguint el riu Cardener, s'amaga el municipi de Súria on els seus carrers estrets i les façanes de pedra desvetllen el seu passat medieval.

El poble vell es troba dalt d'un turó ubicat, exactament, al marge esquerre del riu del qual en destaca el castell i l'església.

De fet, els castell és la construcció més antiga d'aquest municipi. Els seus orígens rauen en una torre de vigilància fronterera entre terra de cristians i dels sarraïns. Aquesta, més tard, es convertí en la residència de diferents senyors i castlans (vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'un castell i del seu territori). Aquest, avui dia, ha esdevingut un centre d'interpretació del poble vell de Súria i del castell i, on a més, podreu conèixer la figura de l'últim castlà, Guillem de Bosch.

El poble vell, encara, es troba envoltat per la muralla medieval. La conservació d'aquesta fortificació ha permès mantenir la seva morfologia original, edificant les noves urbanitzacions allunyades d'aquest.

La seva situació estratègica a la Vall del Cardener i, etapa segura de la Ruta de la Sal que s'obtenia de Cardona generà que el poble de Súria ocupés  responsabilitats militars. Per això, encara es poden veure les espitlleres de la muralla obertes.

Cada any el poble de Súria té l'oportunitat de retornar a aquests temps passats amb la Fira Medieval d'Oficis.

Aquesta es celebra el segon cap de setmana de novembre i el municipi es guarneix de l'època per esdevenir el millor escenari d'aquesta celebració la qual acull exposicions, mostres d'artesans, espectacles i actes culturals diversos, entre altres.