Arbeca

El municipi d'Arbeca es troba situat al nord de la comarca de les Garrigues, al límit amb la comarca de l'Urgell. A l'oest limita amb les Borges Blanques i Puiggròs i pel sud amb la Floresta i els Omellons.

Arbeca tant sols compta amb el propi nucli urbà. Tot i que encara es conserven les restes dels tres antics nuclis abandonats; les Borgetes de Salena, Castellots i Bellfort. El poble s'ha assentat als peus d'un turó en el cim del qual s'hi troben les restes del castell dels Ducs de Cardona.

Es tenen dades documentades del municipi d'Arbeca des d' aproximadament l'any 1160 quan Ramon Folc de Cardona feu una donació de tot el que posseïa del delme d'Arbeca. Però, el període amb més esplendor d'aquesta vila fou als segles XV i XVI  ja que el castell, propietat de la senyoria de Cardona, esdevingué en aquella època una de les cases més poderoses de Catalunya.

No obstant, a l'entorn del poble hi ha una fortalesa ibèrica coneguda com Els Vilars. Aquesta fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional i és una prova física que ens justifica la presència humana en aquest territori en temps anteriors, exactament, al 750 a.C.

En un repeu del turó on s'establí Arbeca hi trobem l'Església Parroquial de Sant Jaume el Major, aquesta es va construir on antigament hi havia l'església de Santa Llúcia, la qual quedà destruïda durant la guerra dels Segadors.

Els carrerons del casc antic d'Arbeca ens mostren el seu encant a través de les seves arcades i pedres. Així també, tocant al portal de Sant Joan del nucli antic hi trobem l'Ajuntament, que és d'estil modernista i digne d'admirar.

Dins del poble d'Arbeca no ens podem oblidar de visitar el molí de l'Argilés.

A les rodalies del municipi hi trobem la Capella de Sant Miquel de les Borgetes (a uns 4km), que és l'únic que resta dempeus d'aquest antic nucli poblacional, l'ermita de Santa Caterina i la Font de la Juliana, que és una surgència natural d'aigua.

Bé, ara feta aquesta introducció sobre Arbeca ja sabreu on es troba aquest municipi que s'empra en l'expressió “Sembla que vinguis d'Arbeca” (expressió popularitzada pel Duc de Cardona ja que, sovint, quan assistia a Barcelona desconeixia els afers que s'havien de tractar degut a la seva qualificació de despistat).