Guils de Cerdanya

És un municipi abocat principalment al sector agrícola i ramader. La bellesa que ofereix els seus paisatges ha fet de Guils un lloc de visita turística per excel·lència. El turisme ha potenciat la restauració de cases antigues i l'edificació d'urbanitzacions com Roc Foradat, Barri de Golf o l'Arboleda.

Guils té una forma allargada, limitant a Tramuntana amb els municipis de Porta i la Tour de Querol, a Llevant amb la Tour, Enveig i Puigcerdà, a Migjorn amb Bolvir i Puigcerdà i a Ponent Bolvir i Ger.

La muntanya, que ocupa tota la part ponentina del terme, hi ha una superfície forestal de: 1202 ha d'utilitat pública no consorciada, 359 ha de prats i pastius, i 1514 ha comunals, no rendibles, de roquisser d'alta muntanya. També té 553 ha de conreadís,de les quals 268 són de regadiu.

Les pistes d'esquí nòrdic Guils Fontanera són un dels màxims atractius turístics. Per accedir-hi cal arribar just fins l'entrada al poble de Guils, on es troba la cruïlla de la pista que mena a la muntanya, hi ha 7 km per arribar al pla de Fontanera a 1900 m. Les pistes tenen un desenvolupament d'uns 40 km al bell mig del bosc; hi ha serveis de lloguer d'esquí, de monitors, de bar-restaurant i zona d'estada.

LLOC D'INTERÈS

Parròquia de Sant Vicenç de Saneja

La parròquia de Sant Vicenç és al poble de Saneja, situat a la ribera dreta del riu d'Aravó, al peu del puig de Saneja. 

La primera menció certa d'aquest temple parroquial, de l'any 1088, correspon a una escriptura de donació de dues peces de terra a l'abadia de Sant Martí del Canigó, a l'entrada de Ramon Ermengol com a monjo d'aquest monestir; una de les peces de terra era situada més enllà de l'església de Saneja (qui est trans ipsa ecclesia) i confrontava, d'una banda, amb una terra de Sant Martí del Canigó, i de l'altra, amb una de Sant Miquel de Cuixà.

Església parroquial de Sant Esteve

L'església parroquial de Guils de Cerdanya, és sens dubte una de les millors joies arquitectòniques del romànic de Cerdanya. La seva existència es remunta a les primeries del s.IX, concretament l'any 839, tal com ho confirma l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, on es troba citada com a parròquia amb el nom d'”EGUILS”.

Pont de Sant Martí d'Aravó

Es troba a 1.150 m d'alçària, molt a prop dels ravals de Puigcerdà, a la dreta del riu Querol, dit ací Aravó, com el poble. El pont de Sant Martí d'Aravó salva el curs del riu, fent de marge dels termes municipals de Guils i Puigcerdà.

Aquest pont d'origen romà per on passava la strata ceretana, té dos ulls, els arcs dels quals són del segle XIV, època en què es va dur a terme la seva reconstrucció. Junt al pont s'aixecà una ermita dedicada a Sant Martí el segle X.