Llardecans

“Llardecans és guai”. Ho deia un adhesiu que va fer furor a la població a mitjans dels anys 90 i ho ratifiquem ben entrat el segle XXI. Els 450 habitants que suposen actualment el principal valor del poble gaudeixen d'una població bonica i àmplia, ben situada geogràficament i amb bones comunicacions. Els 397 m d'altitud de la població els permeten patir menys fred a l'hivern i també menys calor a l'estiu respecte les poblacions veïnes. També hi ha tots els serveis necessaris per a poder viure-hi amb comoditat.

El municipi pertany administrativament al Segrià i limita amb la Ribera d'Ebre. És un dels pobles que constitueixen les anomenades “Garrigues històriques”, entre els termes de Sarroca de Lleida, Torrebesses i Maials, i, ja pel que fa a les Garrigues administratives, topa amb la La Granadella. El seu paisatge és típicament garriguenc, amb predomini dels conreus d'olivera i d'ametller, tot i que també hi ha sembrats i algunes plantacions d'albercoquers. Escampades pel terme destaquen les construccions de pedra seca, amb més de 50 cabanes de volta. L'accés a Llardecans és còmode: es troba a vint minuts en cotxe de Lleida, Flix i Fraga. A més, el poble compta amb carreteres locals i pistes que el connecten ràpidament amb els pobles de la vora.

Als carrers del nucli antic de Llardecans s'hi poden trobar grans casals de pedra del segle XVIII, fets en l'època de prosperitat que va propiciar l'extensió del conreu de l'olivera. Amb l'excel·lent estat de conservació dels dos temples —l'església de Santa Maria i la capella de la Mare de Déu de Loreto— es posa de manifest l'alta religiositat que s'ha respirat històricament a la vila, que ha proporcionat diversos capellans i monges al llarg de la seva trajectòria i que fins i tot compta amb un beat, Miquel Masip. També hi passa el Camí de Sant Jaume, i una de les seves cases més significatives conserva, a la façana, la imatge de la petxina dels pelegrins, ja que havia estat lloc de repòs per als caminadors.