Camí del Castell Vell d'Olivella

En aquest itinerari recuperem viaranys històrics del terme d'Olivella emprats per pujar al Castell, arribar als masos, per anar a la vinya, pasturar els ramats o netejar la roba quan els pous eren baixos. Tot plegat fent un tomb etnològic i paisatgístic pel parc del Garraf.

La distància de l'itinerari és de 6,07 Km, amb un desnivell de 240 metres. Durada aproximada: 1 hora i 42 minuts.

Aquest és un itinerari etnològic i paisatgístic pel terme municipal d'Olivella, que ens mostra un seguit d'elements patrimonials relacionats amb l'establiment en el territori, els usos i recursos d'aquest paisatge aspre i els seus valors naturals. 

Una primera part, de pujada per estrets camins i corriols, uneix el poble amb els seus orígens mil·lenaris, el Castell Vell del qual se'n tenen referències de l'any 992, i passa prop d'elements tan singulars com l'era de Can Pau, el roure i la bassa del Pou dels Matxos, la Barraca del Borregaire, la Font del Rector i els seus arboços, l'església romànica de Sant Pere del Castell Vell (s. XIII). En tot el recorregut l'empremta de l'home es fa evident; el terreny afeixat posa de manifest antics conreus de vinya, olivera i cereals.

Sempre acompanyats d'un bosc invasor de pi blanc en diferents estadis de desenvolupament, o de garrigues i brolles de romaní a les parts solelles i pedregoses; de camps afeixats abandonats d'antigues oliveres i abans vinyes; tot plegat, esquitxat d'una petita palmera representativa del parc del Garraf: el margalló.

Dalt el Castell, el relleu i el paisatge vegetal del Garraf es fa evident en plenitud. D'aquí dalt estant, si teniu sort o paciència, també podrem veure el vol d'un bonic rapinyaire en fràgil estat de conservació: l'àliga cuabarrada.

De baixada, ara per pistes més còmodes, voltarem el turó del Castell per anar a buscar la riera de Begues. Abans passarem pel mas abandonat de Vendrell i els seus camps de cirerers morts.

La riera, seca, ens acosta a la cova de Can Muntaner i la seva humitat amagada permet desenvolupar bonics retalls d'alzinar contraposats a l'ambient eixut que hem trepitjat. Les avingudes ocasionals erosionen els còdols i pedres de la riera i quan l'aigua s'amaga al freàtic, abasteix el pou i la sínia de Can Duran.

Per acabar, voltarem els plans de les feixes, a Can Muntaner i Can Duran per adonar-nos en encara avui, hi ha terres aptes i de rendiment pel conreu de la vinya.

Font: NODE Garraf