Riudecanyes

Riudecanyes és una petita població situada a l'interior de la Costa Daurada. Amb una superfície de 16,54 km², es troba al sector sud del Baix Camp, als vessants meridionals del Puigmarí i a la zona oriental de la serra de l'Argentera.

El municipi és format principalment per terrenys muntanyosos que arriben al seu punt culminant al cim d'Escornalbou, on s'ubica l'ermita de Santa Bàrbara, amb 694 metres d'altitud. El nucli urbà s'estén sota l'embassament, a la dreta de la riera homònima, i és a només 10 km en línia recta del port de Cambrils.

Tres elements defineixen la personalitat i singularitat de Riudecanyes: els seus carrers, el castell i l'embassament.

Els carrers tenen noms dels dies de la setmana, i només fa relativament poc que aquesta llista s'ha hagut d'ampliar amb noves denominacions. El castell-monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, documentat des del segle XII i situat en una de les elevacions més destacades del terme, és avui un punt de visita imprescindible. L'embassament de Riudecanyes, situat entre el poble i la serra, aporta un caràcter especial al paisatge de pinedes i és un espai ideal tant per passejar com per gaudir de la pesca.

Es tracta d'un indret entre muntanya i mar que permet al visitant endinsar-se en “l'esperit” dels pobles petits.

Una mica d'història

Les primeres referències documentals sobre Riudecanyes daten del segle XII. A partir de 1387, es convertí efectivament en el centre de la baronia d'Escornalbou, que englobava vuit termes veïns amb una superfície de 101 km² i que era propietat dels arquebisbes de Tarragona. Hi residia el batlle, representant del bisbe, i també la notaria de la baronia i la casa Rendes, on es gestionaven els drets senyorials. La baronia va desaparèixer el 1811 amb l'abolició del règim feudal.

Des de la instauració de la festa del Corpus al segle XV, s'hi celebrava la vuitada, origen de les festes dels barris i de la denominació dels carrers: els dies de la setmana, excepte el dijous.

Al terme també s'han trobat restes del paleolític mitjà, prova de l'existència d'un antic assentament preromà.

La Baronia d'Escornalbou

La Baronia d'Escornalbou va ser constituïda quan, entre 1162 i 1170, el rei Alfons II concedí a Albert de Castellvell el territori despoblat d'Escornalbou. El seu propòsit era que Castellvell en fortifiqués l'espai, en fomentés la població i hi fundés un convent de canonges dedicat a Sant Miquel, sota dependència de la cúria tarragonina. La baronia incloïa els actuals municipis de Vilanova d'Escornalbou, Colldejou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell, Argentera i la Torre de Fontaubella.

Cultura

L'edifici més emblemàtic del municipi és el monestir de Sant Miquel d'Escornalbou. Tot i les múltiples reformes, encara s'hi conserven elements de l'arquitectura romànica, com l'església i la portalada.

L'església parroquial de Sant Mateu va ser construïda el 1582. És un temple renaixentista fet amb pedra i morter, amb columnes de pedra picada i voltes de rajola i guix. En origen comptava amb un magnífic altar major (1602), vuit capelles i catorze altars.

El campanar, de vint-i-cinc metres d'alçada, té dos cossos diferenciats. El rellotge, datat del 1845, ha estat restaurat en diverses ocasions.

A finals del segle XIX es va impulsar la construcció d'un embassament a la riera de Riudecanyes per tal de garantir el subministrament d'aigua a Reus. La primera pedra es col·locà el 1904 i l'obra entrà en funcionament el 1918. El novembre de 1991 s'inaugurà l'ampliació que permeté assolir una capacitat de 5,2 hm³.

Actualment, l'aigua es destina al regadiu de la comarca i al proveïment de diverses poblacions properes.

Llocs d'interès

Castell d'Escornalbou

El Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou és una construcció que s'origina entre finals del segle XII i principis del XIII. La seva edificació va ser promoguda per Alfons I, qui posteriorment en va cedir la propietat a l'Església de Tarragona.

El castell, que esdevingué el centre d'una extensa baronia, i l'església de Sant Miquel van allotjar inicialment monjos agustinians i, a partir de 1580, comunitats de franciscans fins a la desamortització del 1835. L'any 1843 fou comprat per John Bridgam i, a començaments del segle XX, va passar a mans d'Eduard Toda, que en va dur a terme la reconstrucció i en va iniciar la restauració integral.

Toda hi va reunir un notable conjunt de gravats, peces de ceràmica, objectes diversos i una biblioteca destacada.

Entre els elements més rellevants del complex hi trobem l'església romànica, les restes de la sala capitular i el claustre, així com la residència del mateix Toda, restaurada amb gran cura. La visita permet fer-se una idea precisa de com era una casa senyorial a inicis del segle XX.

Des dels arcs del claustre i, sobretot, des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada al punt més elevat del conjunt, es pot gaudir d'unes vistes privilegiades sobre les comarques de Tarragona.

Pantà de Riudecanyes

L'any 1897, l'Ajuntament de Reus va encarregar als enginyers Josep Móra, Alfons Benavente i també a Francesc Macià, qui anys més tard seria president de la Generalitat, un estudi per tal de garantir l'arribada d'aigua tant a la població com als camps de conreu.

Després d'analitzar diverses opcions, el 1903 es va presentar el projecte del pantà de Riudecanyes, obra de l'enginyer Gaietà Úbeda i Sarachaga. L'any 1907 les obres principals ja eren enllestides. Posteriorment, es decidí ampliar la presa, una fase que va ser dirigida per l'enginyer José Pérez de Petinto i Losada, i que es va completar el 1919.

A la dècada dels anys trenta s'inicià una nova etapa d'intervencions sota la direcció de Joaquim Blasco, les quals van permetre augmentar la capacitat del pantà. Aquestes actuacions es van prolongar fins al 1951. Actualment, l'embassament abasta unes 40 hectàrees i pot emmagatzemar fins a 5 hectòmetres cúbics d'aigua.

L'espai constitueix un entorn privilegiat per passejar i gaudir del paisatge. Si ens aturem al costat de la carretera que mena a Duesaigües, en direcció cap a Riudecanyes, podrem contemplar una imatge especialment encisadora: l'aigua quieta i blavosa del pantà s'alça per damunt del mar llunyà, brillant rere el mur de la presa. En un mateix punt s'hi superposen tres blaus característics del Baix Camp: el de l'aigua dolça de l'embassament, el del mar canviant i el del cel clar que acompanya els pobles oberts al Mediterrani.

Església de Sant Mateu de Riudecanyes

L'església parroquial de Sant Mateu va ser edificada l'any 1582. Es tracta d'un temple renaixentista bastit amb pedra i morter, amb columnes de pedra picada i voltes elaborades amb maó i guix. En el seu origen disposava d'un imponent altar major datat del 1602, així com de vuit capelles i catorze altars.

El campanar, d'uns vint metres d'alçada, està format per dos cossos diferenciats. El rellotge, construït el 1845, ha estat objecte de diverses restauracions al llarg del temps.