Vinaixa

El castell de Vinaixa, també denominat "Cal Tarragó", es va construir a finals del segle VIII a l'època aràbiga. Es conserven algunes cases antigues, entre les quals destaca la casa de Poblet.

El municipi el va repoblar Ramon Berenguer IV, que atorgà la carta de poblament el 1151 a un grup d'homes procedents de Tàrrega. Entre el 1198 i el 1204 Berenguer de Puigverd, propietari d'importants establiments agraris al terme, va signar diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que adquirí la jurisdicció total el 1210.

El nucli de Vinaixa sorgeix al segle VIII, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. El castell de Vinaixa (Cal Tarragó) se situa en el punt més elevat de la ciutat (482 metres). Amb l'avanç dels cristians, el nucli va ser repoblat per Ramon Berenguer IV que va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que al segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet és una antiga propietat dels monjos de Poblet, i havia estat durant segles el lloc on es recaptaven impostos pel monestir. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portada i a l'interior es troben tres arcs d'estil gòtic, on cada pedra té la seva història.